"Els cirerers al desembre"

Ariel A. Almada va llegir el llibre La llei del mirall, del japonès Yoshinori Noguchi, el qual es va recomanar en aquest espai al desembre del 2010 i, tot just després del terratrèmol del Japó de l’any passat, una nit es va posar a escriure i va néixer Els cirerers al desembre llibre inspirat en aquests dos fets. La llei del mirall és una història basada en la filosofia oriental, on podem veure la vida reflectida en un mirall per així avaluar-nos i canviar tot allò que no ens convé i ajudar-nos a obtenir la felicitat que molts desitgem.
Aprofitant que estem en temps de crisi i crisi vol dir canvis, Ariel A. Almada en ofereix Els cirerers al desembre. Cada problema amaga sempre una oportunitat meravellosa, un conte oriental que relaciona el tir a l’arc i les fletxes amb el canvis i la crisi en general. Els pares de la protagonista del conte, una adolescent trista i apàtica, busquen un mestre de tir amb arc perquè a través d’aquesta pràctica pugui ajudar-la a reflexionar i canviar el sentit de la seva vida. El llibre està dividit en set capítols, als quals els diu fletxes, que parlen dels problemes que ens envolten, la grandesa amagada al problema, la fortalesa interna, l’acció, el propòsit i la passió, l’entrega, donar-se als altres i renéixer de les cendres. Tal com ens explica l’autor al final del llibre, el que ha volgut plasmar és una breu història d’algunes ensenyances que la cultura japonesa ens ha meravellat al llarg dels segles.
Una de les cites que trobareu, que ens fa pensar molt i que serveis per acabar la història és aquesta:

“Sense hivern no hi pot haver primavera, Saki
–va dir en Takumi mentre assenyalava un cirerer pansit-.
I recorda que sempre, sempre, arriba la primavera.”